Carlos Rodriguez Ribas, natural de Sant Antoni Abad y nacido en Venezuela. Vicepresidente del sindicato de médicos SIMEBAL Baleares, Portavoz de SIMEBAL Eivissa. Bachillerato. Urgenciología a Vallaloid. Urgenciólogo en el Hospital Can Misses donde el fue jefe del servicio durante años. Master de electrocardiografía en el Hospital San Pau en Barcelona. Médico de familia, actualmente en Santa Gertrudis de Fruitera y previamente en varios lugares de Ibiza. Futbolista amateur en el Portamany y el Sant Josep. Fútbol sala en el Ca Nostra.
Carlos Rodriguez Ribas, natural de Sant Antoni Abad i nascut a Venezuela. Vicepresidente de el sindicat de metges SIMEBAL Balears, Porta veu de SIMEBAL Eivissa. Batxillerat. Urgenciología a Vallaloid. Urgenciólogo a l'Hospital Can Misses on el va ser cap de el servei durant anys. Màster d'electrocardiografia a l'Hospital Sant Pau a Barcelona. Metge de família, actualment a Santa Gertrudis de Fruitera i prèviament en diversos llocs d'Eivissa. Jugador amateur al Portmany i al Sant Josep. Futbolista sala al Ca Nostra.
Carlos Rodriguez Ribas, a native of Sant Antoni Abad and born in Venezuela. Vice-president of the SIMEBAL Baleares doctors union, Spokesperson for SIMEBAL Eivissa. High school. Urgenciology to Vallaloid. Urgentiologist at Can Misses Hospital where he was head of the service for years. Electrocardiography Master at Hospital San Pau in Barcelona. Family doctor, currently in Santa Gertrudis de Fruitera and previously in various places in Ibiza. Amateur footballer at Portamany, Sant Josep. indoor footballer at Ca Nostra.
Texto original
Entró en el despacho de SIMEBAL álgo despistado. Calzaba elegantes zapatos. Era mediodía del día de mi santo (4 de noviembre de 2020). El año de la pandemia 2020 (esa que provoca una subida de la curva de contagios y muertes, no por causa única del virus, sino sobre todo por la gente inconsciente).
Patrick Bachellerie hizo una breve autobiografía. Explicó de qué iba todo aquello. Habla un bueno español con acento francés. Me pidió una colaboración con la plataforma digital ibizactual.com a la cual damos la bienvenida.
Y aquí estoy intentando decir algo que le interese. Me viene persistentemente a la cabeza la frase : “nada de lo humano me es ajeno”. Lo dijo el profesor Harrison.
Bueno, creo que es lo más importante para un médico. La medicina es el arte de curar a la gente. La Salud es vital para el humano. Todos queremos ser diagnosticados, tratados y operados por los mejores médicos.
En España tenemos médicos muy bien formados (nota muy alta de acceso a la Facultad de Medicina, 6 años de carrera, un año de preparación del MIR, 4 o 5 años de especialización). Todo ello significa llegar, de media, con 30 años para iniciar nuestra vida profesional (tantos años me parecen demasiados).
¿Y luego qué? Cada uno, le hemos costado, al Estado Español, 200 000E, más nuestros gastos.
Y la mala noticia es que ¡ desde 2015, se han marchado en España, con un certificado de idoneidad, 17 000 médicos!. Sí, han leído bien, 17 000… Formados aquí. Si concretamos en Ibiza, en los últimos 2 años, se habrán ido unos 25 médicos, ¡es decir 1 médico cada mes!
Y se han ido a países de nuestro entorno. Porque, claro, ¿Qué les ofrece la Sanidad Pública como empleados? Pues, un contrato y un proyecto muy poco atractivos.
Queremos seguridad, placer por ir a trabajar cada día. Lo triste es que eso lo encuentro en otros lugares y no aquí.
Se equivocan los políticos. Tal vez, ellos acceden a los mejores médicos. Sólo he dicho, tal vez. Pero en su vocación de Servicio (teórico), deberían ofrecer a sus conciudadanos una Sanidad de alta calidad.
Lo que hace falta es una política de potenciación sanitaria en lugar de sacar decretos como el actual (29/2020) y que ha provocado una huelga nacional de médicos, después de 25 años sin haber tenido una. Entre otras deficiencias, este decreto permite acceder a la Sanidad Pública a gallenos con calidad poco o nada contrastada además de atentar contra derechos laborales, como obligarte a ejercer especialidades que no son la tuya.
Aquí, en Ibiza, hay más barreras que añadir a las dificultades que ya hay en el resto de España para contratar médicos.
¿Les suena el precio abusivo de los alquileres?
¿Saben que existen diferencias notarias en los sueldos, en comparación con las islas pequeñas de Canarias?
Los médicos internos residentes que se forman aquí, suman más dificultades a las que ya hay en la Península; y estos médicos en formación son los futuros médicos; los que debemos fidelizar.
A los podemos permitir que se vaya ni un médico más.
Y además tenemos la obligación moral de luchar para que regresen a casa estos 17 000 que se han ido.
También remarcar la carga enorme de trabajo que representa esta falta de médicos en las Pitiusas, que asumimos desde hace años, e incrementada ahora con la Covid 19, con voluntad férrea.
¡Aquí, en las Pitiusas a nivel médico también hay un reflejo de la multiculturalidad de la sociedad, expresada en la realidad de que hay médicos de muchas nacionalidades!
Nos dirigimos a políticos de todos los colores : deberían cuidar a nuestros médicos porque eso significaría que cuidan a la gente y si no saben cómo hacerlo, pregunten a SIMEBAL.
Les envío un saludo cordial.
Carlos Rodriguez Ribas
Traduccion automática
Va entrar al despatx de SIMEBAL una mica despistat. Calçava elegants sabates. Era mig dia de el dia del meu sant (4 de novembre de 2020). L'any de la pandèmia 2020 (aquesta que provoca una pujada de la corba de contagis i morts, no per causa única de virus, sinó sobretot per la gent inconscient).
Patrick Bachellerie va fer una breu autobiografia. Va explicar de què anava tot allò. Parla un bon espanyol amb accent francès. Em va demanar una col·laboració amb la plataforma digital ibizactual.com a la qual donem la benvinguda.
I aquí estic intentant dir alguna cosa que li interessi. Em ve persistentment al cap la frase: "res del que és humà m'és aliè". Ho va dir el professor Harrison.
Bé, crec que és el més important per un metge. La medicina és l'art de curar la gent. La Salut és vital per a l'humà. Tots volem ser diagnosticats, tractats i operats pels millors metges.
A Espanya tenim metges molt ben formats (nota molt alta d'accés a la Facultat de Medicina, 6 anys de carrera, un any de preparació de l'MIR, 4 o 5 anys d'especialització). Tot això vol dir arribar, de mitjana, amb 30 anys per iniciar la nostra vida professional (tants anys em semblen massa).
¿I després què? Cada un, li hem costat, a l'Estat Espanyol, 200 000E, mes les nostres despeses.
I la mala notícia és que 'des de 2015, s'han marxat a Espanya, amb un certificat d'idoneïtat, 17 000 metges !. Si, han llegit bé, 17 000 ... Formats aquí. Si concretem a Eivissa, en els darrers 2 anys, s'hauran anat uns 25 metges, és a dir 1 metge cada mes!
I s'han anat a països del nostre entorn. Perquè, és clar, què els ofereix la sanitat pública com a empleats? Doncs, un contracte i un projecte molt poc atractius.
Volem seguretat, plaer per anar a treballar cada dia. El trist és que això ho trobo en altres llocs i no aquí.
S'equivoquen els polítics. Potser, ells accedeixen als millors metges. Només he dit, potser. Però en la seva vocació de servei (teòric), haurien d'oferir als seus conciutadans una Sanitat d'alta qualitat.
El que fa falta és una política de potenciació sanitària en lloc de treure decrets com l'actual (29-10-2020) i que ha provocat una vaga nacional de metges, després de 25 anys sense haber tingut un. Entre altres deficiències, aquest decret permet accedir a la Sanitat Pública a metges amb qualitat poc o gens contratada a més d'atemptar contra drets laborals, com obligant a exercir especialitats que no són la teva.
Aquí, a Eivissa, hi ha més barreres que afegir a les dificultats que ja hi ha a la resta d'Espanya per contractar metges.
Que els sona el preu abusiu dels lloguers?
Saben que hi ha diferències notaries en els sous, en comparació de les illes petites de Canàries?
Els metges interns residents que es formen aquí, sumen més dificultats als quals, ja, hi ha a la Península; i aquests metges en formació són els futurs metges; els que hem de fidelitzar.
No ens podem permetre que es vagi ni un metge mes.
I a més tenim l'obligació moral de lluitar perquè tornin a casa aquests 17 000 que s'han anat.
També remarcar la càrrega enorme de treball que representi aquesta falta de metges a les Pitiüses, que assumim des de fa anys, i incrementada ara amb la Covid 19, amb voluntat fèrrea.
Aquí, a les Pitiüses a nivell mèdic també hi ha un reflex de la multiculturalitat de la societat, expressada en la realitat que hi ha metges de moltes nacionalitats.
Ens dirigim a polítics de tots els colors: haurien de cuidar els metges perquè això significaria que tinguin cura a la gent, i si no saben com fer-ho, pregunten a Simbal.
Els envio una salutació cordial.
Carlos Rodriguez Ribas
Automatic translation
He entered SIMEBAL's office somewhat confused. He wore elegant shoes. It was noon on my saint's day (November 4, 2020). The year of the 2020 pandemic (the one that causes a rise in the contagion and death curve, not due to the sole cause of the virus, but especially due to unconscious people).
Patrick Bachellerie made a short autobiography. He explained what it was all about. He speaks good Spanish with a French accent. He asked me for a collaboration with the digital platform ibizactual.com to which we welcome.
And here I am trying to say something that interests you. The phrase "nothing human is alien to me" persistently comes to mind. Professor Harrison said so.
Well, I think it's the most important thing for a doctor. Medicine is the art of healing people. Health is vital for humans. We all want to be diagnosed, treated and
operated by the best doctors.
In Spain we have very well trained doctors (very high grade for access to the Faculty of Medicine, 6 years of study, one year of preparation for the MIR, 4 or 5 years of specialization). All this means arriving, on average, with 30 years to start our professional life (so many years seem too many). And then what? Each one, we have cost the Spanish State, 200,000E, plus our expenses.
And the bad news is that since 2015, 17,000 doctors have left in Spain, with a certificate of suitability! Yes, you have read that correctly, 17,000… Trained here. If we specify in Ibiza, in the last 2 years, about 25 doctors will have left, that is, 1 doctor every month!
And they have gone to neighboring countries. Because, of course, what does Public Health offer them as employees? Well, a very unattractive contract and project.
We want security, pleasure to go to work every day. The sad thing is that I find that in other places and not here.
Politicians are wrong. Perhaps they have access to the best doctors. I just said, maybe. But in their vocation of (theoretical) Service, they should offer their fellow citizens a high quality Healthcare.
What is needed is a health empowerment policy instead of issuing decrees like the current one (29/2020) that has caused a national strike by doctors, after 25 years without having had one. Among other deficiencies, this decree allows Gallenos with little or no proven quality to access Public Health, in addition to violating labor rights, such as forcing you to practice specialties that are not yours.
Here, in Ibiza, there are more barriers to add to the difficulties that already exist in the rest of Spain to hire doctors.
Does the price of rents sound abusive to you? Do you know that there are notorious differences in salaries, compared to the small islands of the Canary Islands?
The resident interns who are trained here add more difficulties to those that already exist in the Peninsula; And these doctors in training are the future doctors; those that we must retain.
We can allow not one more doctor to leave. And we also have a moral obligation to fight for these 17,000 who have left to return home.
Also highlight the enormous workload represented by this lack of doctors in the Pitiusas, which we have assumed for years, and now increased with Covid 19, with an iron will.
Here, in the Pitiusas at a medical level there is also a reflection of the multiculturalism of society, expressed in the reality that there are doctors of many nationalities!
We speak to politicians of all colors: they should take care of our doctors because that would mean that they take care of the people and if you don't know how to do it, ask SIMEBAL.
I send you a cordial greeting.
Carlos Rodriguez Ribas